És sempre un plaer gojar de l´amistat i freqüentar el tracte en persones de trellat, majorment quan el anys han millorat les pròpies soleres i el temps que els queda per viure, ya ben jubilats, considerant-lo amortisat, no els corre a la mateixa marcha de rellonge com quan estaven en plena activitat i poden escoltar els dubtes dels més jóvens i relativisar per la reflexió els problemes, sense presa. Vos puc parlar des de l´experiència personal, del millor suc que rajaren cervells tan ben amoblats com els de Miquel Adlert, Julià San Valero, Xavier Casp o Eduardo Primo Yúfera, en les postrimeries. Donant de sí fins l´últim alé i deixant testimoni de disciplina intelectual i apertura social. fent mestrage per l´eixemple i sense necessitar alliçonar a ningú. Mes que, en rares ocasions i sempre del modo més elegant, els eixira alguna queixa, en vore el poc cas que "la voràgine. en paraula de Miquel, fea dels consells que hipòcritament li arribava a demanar. Ell era poc donat a les improvisacions i al tremendisme i partidari de les estratègies i chocava en els que masteguen a pressa.

 

Bo, ya no els tenim i no es moment de doldre´ns més. Pero si que és una llàstima escoltar la quasi avergonyida queixa que en mig d´un interessant artícul, com tots els que publica ací en LP, deixa anar el Prf. Docavo. Més que res per l´abandó en que es troba la deixa intelectual que feu a l´Ajuntament capitalí, regalant-li els millors afanys vitals, condensats en material d´estudi, publicacions etc. etc. D´un temps en que la tecnificació documental ni s´albirava, pero sobretot quan el camp seu era un erm i la paraula ecologia resultava quasi un insult i no obstant conseguí posar-nos en òrbita, advertint-nos de tot lo que contra nosatros mateix estem permetent.

 

Un atre cas es el del Prof. López Piñero, de brillant recort entre distintes generacions de nous meges, qui compaginà la disciplina, reglada en els llibres, dels quals és amantíssim, pero observà la terra, les plantes, aixina com els desvels de les gents senzilles, per a poder practicar medicina natural i remeis que tenim a la mà, estalviant afegir verins al cos i descompensacions que a més nos solen costar cares. Casos com estos hem d´acaronar-los, mentres els tingam.